Història
Història reial:
Pere el Gran va tenir molta relació amb la costa catalana, com és el cas de l'adquisició del castell de Sant Esteve del Mar (Platja de la Fosca), per tal de protegir el port i la vila de Palamós. Centrant-nos més en Torroella de Montgrí, la va convertir en vila reial al segle XIII.
Per altra banda, trobem un altre personatge emblemàtic que és Jaume II que convertí Pals en vila reial, una de les quatre poblacions empordaneses més importants.
Els habitants gaudien dels privilegis que la reialesa els havia atorgat en convertir-les en viles, sota la seva protecció.
El castell de Montgrí:
Un dels elements característics més importants d'aquest territori és el castell, també anomenat Castell de Santa Caterina. Per aquest motiu farem cinc cèntims de la seva història.
L'Alt Empordà estava limitada per quatre punts importants: la Mare de Déu del Mont, Cenobi benedictí de Sant Pere de Roda, Torre de Montgó i Castell de Montgrí. Cal dir que aquesta zona és la que ha patit més lluites bèl·liques dins la nostra comarca.
 |
| Imatge del castell de Montgrí |
La dada més antiga d'aquest castell ens situa a l'any 1294. Va ser el propi governador de Torroella, Bernat de Llabià, qui va començar les obres del castell. El principal motiu de la seva construcció va ser fortificar les terres veïnes del comtat d'Empúries amenaçades pel comte Ponç Hug. Un cop va arribar a les terres Jaume II, va decidir atorgà 2.000 sous barcelonins a canvi del castell de Montgrí, això va portar deu homes equipats militarment, un animal de bast i dos mastins. Però la consolidació del conflicte entre la Corona catalano-aragonesa i comtat d'Empúries, ens explica la façana inacabada del castell de Montgrí ja que no tenia cap funció.
A l'any 1301 va deixar la custòdia a Dalmau de Castellnou. Amb el pas del temps el va vendre, exactament l'any 1327, per 30.000 sous a Pere de Llabià. A poc a poc, el castell es va anar degradant fins l'any 1988 que van decidir començar les obres de consolidació i restauració. Un any després, es van finalitzar la imatge que veiem avui en dia.
Finalment, es podria dir que és un testimoni de la lluita aferrissada de la monarquia contra el poder feudal.
L'església
Una església quasi considerada catedral, és un temple d’estil principalment gòtic, però amb tocs del romànic i barroc. Aquesta església va ser construïda durant segles degut a la seva grandària, hem de ser conscients que té la mida d’una catedral, però està situada en un poble de pagès, això sense tenir en compte els problemes que la van anar rodejant.
L’any 836 es va cedir la jurisdicció eclesiàstica de l’església de Sant Genís al bisbat de Girona, no tenim documentació de l’església durant els anys 900 i 1000.
L’any 1305 el bisbe es va adonar de l’abandonament d’una petita església d’estil romànic, vella i que amenaça en ruïna, cosa que el fa decidir a comprometre’s a construir un nou temple. Per falta d’espai aquest nou temple es va construir a sobre de l’antiga església romànica.
A partir d’aquell moment va ser quan es va procurar acabar aquella majestuosa obra arquitectònica, la construcció va ser possible gràcies a la caritat de rics i pobres.
Així va ser com els torroellencs van veure com s’alçava l’església durant més de 500 anys.
Ens consta que l’any 1778 va ser quan es va acabar la sagristia, nomé deu anys després de que s’acabés la façana principal.Només farem un breu apunt sobre el seu interior i el seu exterior, amb grans vidrieres que donen molta llum, una gran alçada a la seva única nau amb més de 14 metres d’amplada, de les més amples de Catalunya, sis arcs ogivals que lliguen en una clau central, una imponent façana i els campanar composen el que ara és un símbol de la grandassa passada del poble.
LLegendes
La torre de les bruixes
 |
| Torre de les bruixes |
Aquesta torre formava part del recinte emmurallat de la vila de Torroella de Montgrí que des de l'edat mitjana i fins ben bé el segle XIX encerclava la població.
La torre es coneixia amb el nom de la torre nova per ser la darrera que es va construir (s.XVI). El que es pot veure avui és la torre cilíndrica amb elements defensius preparats per a arma de foc i una part de la muralla amb una porta d'entrada tapiada.
Aquest lloc acull la principal llegenda de la vila. Segons la tradició, aquest era un punt de trobada de bruixes i gent misteriosa. Precisament aquestes bruixes acompanyades d'un personatge enigmàtica "L'avi Xixó" varen aturar el pas del rei Pere III en el seu camí cap al palau del Mirador. El rei, empipat, va manar tapar el portal tal com el veiem a l'actualitat.
Terra de pirates
Les illes Medes van ser assetjades durant segles per pirates i les van coquerir. Al segle XV les illes van ser assaltades per sis naus i una galera de Gènova. Lluís Pont rescata les illes per 400 florins un segle després.
El segle XIV el mal veïnatge de Medes va provocar que fos el refugi dels pirates que va acabar amb el poder de la Vila de Torroella. La baronia de Torroella comptava amb tres empleats: El governador del castell de Montgrí, el guarda de les Deveses i el Corn. El Corn era el que es situava a dalt d'una torre per avisar els desembarcaments perillosos dels pirates, donava una senyal al poble perquè la gent es refugiés. Per refugiar-se tancaven els portals de les muralles i al cim d'elles es situaven homes estratègicament per tal de defensar la seva ciutat. Els diners, les dones i els infants s'amagaven a les torres perquè els pirates no els fessin presoners. Les torres on s'amagaven és un tret característic de l'arquitectura de la zona. Conviure amb pirates comportava a Torroella una gran pèrdua comercial a les costes empordaneses. Aquestes costes eren saquejades contínuament i els monarques poderosos no van saber evitar-ho. Quan va arribar al seu punt màxim la pirateria va ser en dominació islàmica.
